Bon dia!

Aquesta setmana comencem amb els poemes de la natura i de l'amor. Aquesta entrada està dedicada als primers. 

A l'hora de fer el vostre comentari, heu de tenir en compte el vocabulari, l'estació de l'any, el simbolisme de les imatges que ens informen del que està passant i les figures retòriques. Recordeu que podeu fer servir imatges i fotografies per il·lustrar el vostre comentari. 

Que tingueu un bon comentari literari!!! 

Comentaris

  1. COMENTARI DEL POEMA: EL GUANY

    El poema a comentar es titula El guany, que es situa al llibre Vent d'aram de Joan Vinyoli publicat l'any 1976. Vinyoli neix a Barcelona, el 3 de juliol de 1914. Va estudiar a l'escola dels jesuites del carrer de Casp. Estiuejava a Santa Coloma de Farners, el paisatge de la qual evoca en els primers poemes. Vinyoli era seguidor de Nietzsche, de Riba i, sobre tot, de Rilke.
    En quant a la estructura mètrica, aquest poema té 10 versos d'art menor excepte els versos 6 i 7 que són d'art major. Aquest poema no té rima. Apareixen figures retòriques com l'hipèrbaton al vers 1 que diu: "Mai no et rendeixis", també apareix una metàfora en el vers 6: "Entra mar negre endins i baixa al fons". En quant a la estructura interna, el poeta ens mostra aquests records del passat, anyora aquestes experiències que ha viscut. També ens expressa aquest "feixuc escafandre", en vol sortir d'aquesta angoixa, d'aquest mar negre, és a dir, d'aquesta por a la mort, per poder ser lliure i estar en pau com el "vol del gavià". Fa una petita pincellada al tòpic del Carpe Diem en els 3 pirmers versos. El tema principal d'aquest poema és aquesta lluita per aconseguir la llibertat i estar en pau. En el vers 5 quan diu: "l'últim crit del gall dels boscos" fa referència al jo poètic que és l'autor. En quant a l'estructura externa, aquest llibre s'estructura en 3 parts: la primera part comença el poema "temps perdut" amb poemes de la natura, la segona part comença amb el poema "sordejo" amb poemes de l'amor, i la tercera part comença amb el poema "el que en diem morir" amb poemes de la mort. Aquest poema es situa a la primera part, a la natura. En conclusió, el poeta ens mostra aquesta lluita per poder ser lliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. - Quan esmento el Carpe Diem hauria d'haver posat els 3 primers versos: "Mai no et rendeixis. Gira't del costat on abans veies el panell".
      - Lestructura de les parts del llibre aniria després de l'estructura mètrica.

      Elimina
  2. COMENTARI DEL POEMA: EL GRANER MORAT
    El poema a comentar es El graner morat del llibre ‘’Vent d’Aram’’. Va ser publicat al 1976 per l’autor Joan Vinyoli i Pladevall. Els llibres publicats en aquest anys entre d’altres, giren al voltant de tres eixos temàtics: l’amor, la mort i la poesia. La poesia per a Vinyoli es la via de coneixement, el camí cap a la veritat. A diferència de Nietzsche i Rilke, no distingeix la vida i l’obra, sino que les dos son una i tot el que ha viscut es la seva obra també. Entre molt poemes en podem destacar el seu primer recull de poemes publicat durant la Guerra Civil: Primer desenllaç al 1937, i al 1948 el segon poemari anomenat Vida i somni. El poema te estructura avantguardista, ja que ell ja vivia en època d’avantguardes.
    Vent d’Aram es un tipus de vent que bufa a la tardor i fa referencia, per tant, a la tardor de la vida, la decadència, la fragilitat de l’ésser, els últims sospirs, etc. Te símbol espiritual, moral, sentimental i emocional.
    El poema a comentar està situat dintre de la primera part, relacionat amb la natura i el paisatge. El poeta parla de la natura com si fos el seu interior: a través del paisatge, les estacions, records dels moments passats, etc. El jo poètic sempre es el mateix poeta, i el seu interior comporta cavil•lacions, pensaments, inseguretats, pors, records, etc. Dintre d’aquesta primera part, els sentits tenen un gran protagonisme.
    L’argument del poema tracta del final de la seva vida, dels últims alens. Descriu la natura segons el seu estat d’ànim. Un exemple clar seria: ‘’El vent d’Aram tremola sobre les muntanyes’’, per tant que tremola sobre ell. A les muntanyes hi ha boscos, per tant també arbres, si tremolen les muntanyes vol dir que els arbres estan inestables, per tan moren. És un paral•lelisme amb la seva vida. En el quart vers de la segona estrofa parla de collir nous, es a dir, collir fruits, que faria referència a collir la seva vida. Això vol dir que gaudeixi de l’únic temps que li queda de vida: tòpic Carpe Diem. Pel que fa a les figures retòriques, en el primer vers apareix una clara personificació: ‘’El vent d’Aram tremola sobre les muntanyes’’ i en el segon vers de la segona estrofa apareix una hipèrbole: ‘’morat de la tristesa’’. En conclusió, el poeta vol expressar que son els seus últims moments de vida, i els vol aprofitar tant com pugui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. -Esmentar si segueix o no la mètrica clàssica i si te rima o no.
      --Afegir olors, els sentits que estigui esmentant en el poema.
      --El fet de que hi hagi fruit es que ell segueix volent collir aquests fruits. Això es relaciona amb el raig d'esperança que te Vinyoli.
      -L'estructura del poema segueix una estructura semblant a les avantguardes, però no es estructura avantguardista perquè ell es post-simbolista.

      Elimina
  3. El poema a comentar és "Tots ho sabem" del poeta català Joan Vinyoli. El poema està situat a la segona etapa de la seva producció literària i el trobem al llibre "Vent d'Aram", publicat al 1976 , una obra rellevant del poeta i que recull una sèrie de poemes.
    Aquest poema tracta sobre el pas del temps, l'acabament de la vida, la fragilitat de l'home, el final de l'existència de l'individu... La locució llatina "tempus fugit" i el que representa es un tema molt tractat per Vinyoli donada la seva fixació per el pas del temps i l'arribada de la mort.
    En el poema podem distingir imatges clau d'una naturalesa trista i fosca, fet habitual en els poemes de l'autor.
    Mitjançant una metàfora compara la vida de l'home amb un riu, relacionant l'aigua que circula constantment pel riu sense descans i l'inexorable pas del temps en la vida de l'home, fins l'arribada de la mort, que tard o d'hora arriba per a tothom.
    Podem concluir aquest poema incloint-lo en el conjunt dels molts poemes d'aquesta temàtica en la producció de Vinyoli i en definitiva ens parla de l'arribada de la mort, de la impotència de l'home per evitar-la i de la cara més tètrica de la naturalesa.

    ResponElimina
  4. El poema comentar "Una altra música de la tardor", pertany al poemari Vent d'aram (1376) de Joan Vinyoli (1914 - 1984). Poeta de formació autodidacta, va guanyar el Premi Ossa Menor (1951) amb el recull "Les horas retrobades". Amb el poemari "Tot és ara i res" (1970), li va arribar el reconeixement de la crítica i a partir d'aquí va publicar regularment. Amb Passeig d'aniversari (1984), va rebre nombrosos premis, com el de la Generalitat de Catalunya, el ciutat de Barcelona i el Premio Nacionalde Literatura. Hi ha influència de Rilke. El va incitar a escriure, amb una frase: "La poesía no és una cosa de sentiments sinó d'experiències."
    Vent d'aram ho va publicar en la segona estapa de la seva vida, que es veu maduresa i plenitud poètica. Els llibres publicats en aquesta etapa giren al voltant de tres eixos temàtics: l'amor, la mort i la poesía. El títul té una musicalitat que és el vent aque bufà a la tardor, i la tardos simbolitza la decadència, acabament, pas previ a l'hivern que simbolitza la mort.
    Aquest poema eata compost per dos estrofes i onze versos, no te mètrica clàssica.
    Les figura retòriqua que utilitza es la    al.literació "cobrint la terra amb una crosta cruixent".

    ResponElimina
  5. El poema a comentar és "temps perdut" que pertany al poemari vent d 'aram escrit per joan vinyoli.
    Aquest poema no te estructura clássica.
    Aquest poema tracta sobre el tempus fugit del temps que ha perdut perque esta malalt i veu que la mort está al costat seu que ja li queda poca vida, és veu com esta per un bosc on esta tot cremat pero hi ha un ocell que és el raig d'esperança que te per aferrar-ce a la vida.
    En aquest poema l'única figura retórica que hi ha es una personificació que esta quan diu "Què diu aquest ocell".
    En conclusió aquest poema tracta sobre tot el temps que ha perdut en la seva vida.

    ResponElimina
  6. COMENTARI DEL POEMA: MUNTANYES.
    El poema a comentar "Muntanyes" pertany al llibre Vent d'aram publicat l'any 1976 per Joan Vinyoli que va ser poeta, escriptor i traductor. Vinyoli era seguidor de Nietzsche però, sobretot, de Rilke. Aquest va estiuejar a Santa Coloma de Farners el paisatge del qual serà una gran inspiració per a ell. En concret aquest llibre pertany a la segona etapa on els temes a tractar són: l'amor, la mort i la poesia. El poema a comentar no té una estructura clàssica. Respecte a la mètrica no es poden comptar, ja que els versos no tenen el mateix nombre de síl·labes, tampoc s'hi troba rima.
    El tema del poema tracta del pas del temps "tempus fugit" i com van canviant les coses a mesura que ens anem fent grans, i per tant estem més a prop de la mort. Aquest poema succeeix a l'hivern, una estació en què fa fred, no hi ha flors i per tant no hi ha alegria, esperança, només hi ha foscor i tristesa. Ho sabem perquè esmenta la neu. A més parla dels avets i faigs, dos arbres de fulla caduca és a dir que perden les seves fulles i això pretén compara-ho amb la vida.
    Pel que fa a la veu poètica, és Joan Vinyoli l'autor del llibre, el qual té la intenció de demostrar-nos com la vida passa ràpidament i per tant ens trobem més a prop de la mort.
    Les figures retòriques són:
    Antítesi: "Tot és inaccessible, lluny i prop". Fa una oposició de dos mots.
    Hipèrbaton: "A mida que ens envellim tornen les coses primeres. Canvi d'ordre.
    En conclusió l'autor vol que veiem que la vida és fugaç, ràpida, i sobretot com podem arribar a ser grans i estar mà a mà amb la mort sense adonar-nos que ja no ens queda més temps i per tant la nostra vida s'esfuma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauria d'haver posat el nombre de versos quan deia les figures retòriques , a més quan parlo dels arbres del faig i del avet hauria d'haver dit que neixen a la part alta de la muntanya on fa fred i per últim podia haver esmentat el tòpic del Carpe Diem

      Elimina
  7. COMENTARI DEL POEMA UNA COSA O L’ALTRA.
    El poema a comentar es titula “l’una cosa o l’altra” i es troba situat a la pàgina 44, dins del grup de poemes 1, a l’obra Vent d’Aram. El grup de poemes 1 está relacionat amb la natura, element fonamental de l’obra ja que fa de taló de fons i expressa el sentiments i les emocions de l’autor. L’autor és Joan Vinyoli i Pladevall, un poeta interesat en els estudis de lletres. De la seva vida cal destacar que va anar a l’escola dels jesuïtes i que veranejava a Santa Coloma de Farners, fets importants per a la seva poesia. Va viure dues etapes, Vent d’Aram, escrita al 1976, pertany a la segona, en la qual aconsegueix maduresa i plenitud poética. El tema d’aquest poema és la forma de viure la vida, que distingeix dues maneres, una més activa i una altra com més seriosa. La métrica del poema no coincidex amb la clásica, el poema no en té rima. En quant a les figures retóriques, apareix una anàfora als dos primers versos (Val més... Val més...) Al vers 3 hi apareix una descripció de la natura (bosc cremat) que tot en conjunt, es converteix en un paral•lelisme ja que com ja ha estat mencionat, fent referéncia al bosc, ens està dient que és millor goçar la vida que estar tranquil. Aixó es podria relacionar amb el tópic del carpe diem. Vinyoli utilitza molt la natura per representar el seu estat d’ànim, aquí és on es troba el jo poétic, que el presenta interioritzat, és a dir, el que expressa al poema és el que li està passant a ell. El fet que anomeni el bosc cremat vol dir que està triste, desgastat, però que ha aprofitat la vida . Aixó es pot tornar a demostrar que quan anomena la boira, fet que representa l’estació de l’hivern, estat de tristesa.
    En conclusió, es podria dir que l’autor es troba en un moment de nostàlgia pel temps passat (v.8- no esborris les paraules antigues) però que també està satisfet per tot el que ha viscut.

    ResponElimina
  8. Comentari del poema: DIE ZAUBERFLÖTE
    El poema a comentar es titula "Die Zauberflöte" es troba situat a la pàgina 40 dins del grup de la primera part dels poemes que està relacionat amb la natura en el llibre Vent d'aram. L'autor és Joan Vinyoli i de la seva vida cal destacar que va anar a l'escola dels jesuïtes i que veranejava a Santa Coloma de Farners, fets importants per a la seva poesia. L'obra va ser escrita a l'any 1976.
    En aquest poema la métrica del poema no coincidex amb la clásica, el poema no en té rima. En quant a les figures retóriques, al vers 1 hi apareix una descripció de la natura ( bosc de cedres vells) fent referencia al bosc, es converteix en un paral·lelisme. Vinyoli utilitza molt la natura per representar el seu estat d’ànim, aquí és on es troba el jo poétic, que el presenta interioritzat, és a dir, el que expressa al poema és el que li està passant a ell. En conclusió, aquest poema tracta sobre tot el temps que ha perdut en la seva vida.

    ResponElimina
  9. Comentari del poema: APLEC
    El poema a comentar es titula "Aplec" es troba situat a la pàgina 47 dins del grup de la primera part dels poemes que està relacionat amb la natura en el llibre Vent d'aram. L'autor és Joan Vinyoli i de la seva vida cal destacar que va anar a l'escola dels jesuïtes i que veranejava a Santa Coloma de Farners, fets importants per a la seva poesia. L'obra va ser escrita a l'any 1976.
    En quan el poema, no hi ha métrica classica i no hi ha rima. Les figures retòriques que apareixen en aquest poema les trobem en el vers 7 " mentres el cel es feia roig" es una hipèrbole i també en el vers 10 " no miris rajoles amb ocells ni vidres decorats" està fent servir una exageració per tant una hipèrbole. En quan al poema està fent servir l'estació de l'hivern com són les ultimes llums de l'hivern, és a dir, quan es fa de nit ( tot negre) i està fent una descripció de la natura.
    En conclusió, l'autor vol mostrar l'època de l'any.

    ResponElimina
  10. Comentari del poema: PISCINA
    El poema a comentar es titula "Piscina" que es troba a la pàgina 55 del llibre de Vent d'aram(1976).
    Està dins del grup de la primera part dels poemes que està relacionat amb la natura. Com autor d'aquest llibre és Joan Vinyoli i de la seva vida cal destacar que va anar a l'escola dels jesuïtes i que veranejava a Santa Coloma de Farners, fets importants per a la seva poesia. En quan el poema, no hi ha métrica classica i no hi ha rima. Les figures retòriques que apareixen en aquest poema de la natura és al vers 3 quan diu " podem obrir-nos a la vida " fa una hipèrbole, és a dir, una exageració. Un altre figura retòrica important que surt és al vers 4 quan diu "saber tot d'una que no és tan sols" fa servir una comparació. Com a conclusió final d'aquest poema, l'autor ens mostra l'època del any que es situa a l'estiu com el propi títol diu "piscina" és a dir, moment de felicitat, relaxació, tranquilitat...

    ResponElimina
  11. Comentari del poema: TEMPS
    El poema a comentar es titula "Temps" que es troba a la pàgina 71 del llibre de Vent d'aram(1976). Està dins del grup de la segona part dels poemes. Com autor d'aquest llibre és Joan Vinyoli i de la seva vida cal destacar que va anar a l'escola dels jesuïtes i que veranejava a Santa Coloma de Farners, fets importants per a la seva poesia. En quan el poema, no hi ha métrica classica, és a dir, no hi ha cap rima. Les figures retòriques que apareixen en aquest poema es al v1 que hi ha una anafora "torna'm,ah torna'm". També trobem al vers 5 i 6 un cas de polisindeton "i les pistes de tenis i el ping-pong." Com a conclusió final d'aquest poema l'autor ens vol mostrar l'estació tal i com diu el propi títol (temps).

    ResponElimina
  12. Comentari de text: Amb gavardina grisa .
    El poema a comentar va ser escrit per Joan Vinyoli y s’inclou al llibre “Vent d’Aram”. Aquest poema es troba a la primera part del llibre on la temàtica general va relacionada amb la natura.
    L’estructura del poema es basa en l’art major encara que hi han dos versos que són d’art menor. En lo que tracta de la rima; domina una rima asonant.
    En quan a les figures retòriques en podem trobar una metàfora situada al primer vers y dues personificacions, un dells situat a l’inici del segon vers y l’altre es troba al final de la última estrofa.
    En aquest poema Vinyoli pretén atribuir el seus sentiments a elements de la naturalesa, ha escollit un clima fred per simbolitzar el pitjor moment de la naturalesa i relaciona això amb els seus sentiments.
    Com a conclusió puc afirmar que l’autor a través del poema reflexa la poca esperança que te davant la vida i l’obscuritat que predomina els seus sentiments.

    ResponElimina
  13. Comentari del poema: Ramat
    El poema a comentar s’inclou al llibre de poesia “Vent d’Aram” escrit per Joan Vinyoli. Aquest porma es troba a la primera part on la temàtica general va relacionada amb la natura.
    En quan a l’estructura aquest poema es divideix en quatre estrofes, un de quatre versos on tots menys l’últim són d’art major, el següent poseeix també quatre versos i tots són d’art major i l’últim, de dos versos, te el primer vers d’art menor i el segon és de major.
    La rima és asonant.
    S’utilitza el tòpic del locus amoenus que tracta sobre la descripció d’un paissatge que per el autor és idilic i això comporta el plasmament de l’alegria que sentía en aquells moments.
    Com a conclusió puc dir que en aquest poema el que sembla que fa Vinyoli és la recerca de la paraula perfecta per descriure el seus records i degut a la seva confusió menciona la mort que per ell era el present.

    ResponElimina
  14. Comentari del poema: Motor
    El poema a comentar s’inclou a la primera part del llibre de poesia “Vent d’Aram”, escrit per Joan Vinyoli. Aquest poema es troba a la primera part on tots els poemes tenen certa relació amb la natura.
    Aquest poema està dividit en un tercer i un cuartet, al tercet només el primer vers és d’art major i em canvi al cuartet ho són tots menys el segon vers.
    La rima és asonant
    En quant a les figures retòriques podem trobar una personificació a la primera estrofa y una enumeració a la segona.
    Com tòpic podem destacar el locus amoenus, que és la evocació d’un paissatge que l’autor va visitar en el passat i que li porta records agradables.
    Com a conclusió puc dir que aquest poema es basa en l’evocació d’un paissatge de Santa Coloma de Farners on ell estiuejava de petit.


    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog