Hola!
Aquesta entrada va dedicada als poemes de la tercera part. Recordeu que cada poema el treballareu a classe.
Aquesta entrada va dedicada als poemes de la tercera part. Recordeu que cada poema el treballareu a classe.
Després d'haver treballat Joan Vinyoli, hem decidit fer els comentaris de Ball robat, de Joan Oliver , mitjançant el blog. Molt bona idea! Aquesta primera entrada està dedicada als comentaris del primer acte de l'obra.
COMENTARI DEL POEMA: EL QUE EN DIEM MORIR
ResponEliminaEl poema a comentar es titula "El que en diem morir", es situa al llibre Vent d'aram de Joan Vinyoli publicat l'any 1976. Vinyoli neix a Barcelona, el 3 de juliol de 1914. Va estudiar a l'escola dels jesuites al carrer de Casp. Estiuejava a Santa Coloma de Farners, el paisatge de la qual evoca en els primers poemes. Vinyoli era seguidor de Nietzsche, de Riba i, sobre tot, de Rilke.
En quant a l'estructura mètrica, aquest poema té 15 versos d'art menor i major els versos tres, vuit, onze i catorze. Aquest poema no té rima. En quant a l'estructura externa, el llibre té 3 parts: la primera part de poemes relacionats amb la natura, la segona part amb poemes relacionats amb l'amor i la tercera part amb poemes relacionats amb la mort. Aquest poema es troba a la tercera part reflectida en la mort. En quant a l'estructura interna, el poeta ens mostra, com a tema principal, la mort. Aquesta mort es una mort sense bellesa i sense sentit i la vida és una vida infeliç. No hi batega cap mena d'esperança. En el primer paràgraf, Vinyoli està esperant la mort, ja res li serveix, té els ulls perduts i això ho reflecteix quan diu: "sols una cara amb ulls esbatanats contempla" (vers 4 i 5). En el segon paràgraf està recordant les seves experiències viscudes, però tots aquests records, són records infeliços ("petit farcell d'acumulades infelicitats", vers 7 i 8). el poeta ens mostra un home sense força, ja està arribant al final, no li queda alè ("no et mous, no fas cap gest de rebel·lia", vers 11). En els últims tres versos fa referència a uns àngels (els burlers) que li donen la benvinguda a la mort (al cel) tocant unes trompetes ("que els burlers deposin les trompetes esquerdades davant aquest rogall"). El jo poètic és sempre l'autor, en aquest cas, un autor molt pessimista amb la idea de que s'està morint.
En conclusió, Joan Vinyoli en aquest poema ens mostra els seus sentiments i els seus bonics records com sentiments pessimistes, tristos... i records infeliços que ha tingut que soportar durant tots aquests anys.
COSES QUE FALTEN:
Elimina- És un poema descriptiu amb molts adjectius.
- Figures retòriques:
· Enumeració: "son, gana, fred, no compten ja". (vers 3)
· 2 metàfores: "Petit farcell" (vers 7) "Que els burlers deposin les trompetes esquerdades davant aquest rogall" (versos 13, 14 i 15)
El poema a comentar es titula “joc d'escacs" i està situat a la pàgina 77, dins del grup tres del llibre de poemes Vent d’Aram. Aquest grup té a veure amb la mort. L’autor és Joan Vinyoli i Pladevall, un poeta interesat en els estudis de lletres. De la seva vida cal destacar que va anar a l’escola dels jesuïtes i que veranejava a Santa Coloma de Farners, fets importants per a la seva poesia. Va viure dues etapes, Vent d’Aram, escrita al 1976, pertany a la segona, en la qual aconsegueix maduresa i plenitud poética. El tema del poema fa referència a la vida i la mort. L'autor ens esmenta una lluita contra la mort i, com que es manifesta el jo poétic, ell mateix és qui juga la partida. Aquesta lluita la relaciona amb els moviments del joc d'escacs. En quant a la métrica, no és la clàssica. El poema està format per versos desestructurats que no tenen rima. Al començament està fent un homenatge als morts. De figures retòriques n'hi ha vàries. Al vers 5 hi apareix una descripció i hipèrbaton (sinistre destí) que ens dona a entendre quin és el seu punt de vista respecte el destí o la vida, que, evidentment, és negatiu. Hi predomina la metàfora, que es pot trobar al vers 8/9 (Avancen els peons per molts que en caiguin) en què els peons són les persones. La comparació (v. 10 - Salten com el cavall). Quan diu "avancen els peons per molts que en caiguin" es refereix a la vida dels humans, que són els peons; el peó és la peça més nombrosa i la menys poderosa del tauler d'escacs, com els humans a la vida. Quan diu que s'obliqüen com l'alfil, es refereix a que a vegades, els homes s'equivoquen de camí. Quan diu que s'acrifiquen la dama, es refereix a que s'acrifiquen la seva vida. A l'última expressió "Que el rei aguanta fort - però segur que amb tots els atributs, ceptre i corona, acabarà caient" es refereix que encara que un home sigui fort i aguanti tota mena de jugades a la vida, acabarà morint.
ResponEliminaEn conclusió, Vinyoli en aquest poema al·ludeix a que la vida és una partida que sempre acaba.
COMENTARI DEL POEMA: JOC D'ESCACS
EliminaTot el poema és una METÀFORA que posa en relació la vida amb una partida d'escacs, i les experiències d'aquesta amb els moviments del joc.
EliminaEl poema a comentar es ''A Rafael Alberti, des de Catalunya'' del llibre Vent d'Aram. Va ser publicat al 1976 per l’autor Joan Vinyoli i Pladevall. Els llibres publicats en aquest anys entre d’altres, giren al voltant de tres eixos temàtics: l’amor, la mort i la poesia. La poesia per a Vinyoli es la via de coneixement, el camí cap a la veritat. A diferència de Nietzsche i Rilke, no distingeix la vida i l’obra, sino que les dos son una i tot el que ha viscut es la seva obra també. Entre molt poemes en podem destacar el seu primer recull de poemes publicat durant la Guerra Civil: Primer desenllaç al 1937, i al 1948 el segon poemari anomenat Vida i somni. El poema te una estructura semblant a l'avantguardista, no ho es ja que ell vivia al post-simbolisme. No segueix, per tant, la mètrica clàssica i no te rima. El vent d'Aram es un tipus de vent que bufa a la tardor i fa referència, per tant, a la tardor de la vida, la decadència, la fragilitat de l’ésser, els últims sospirs, etc. Te símbol espiritual, moral, sentimental i emocional.
ResponEliminaAquest, es una carta en forma de poema que li fa Joan Vinyoli (jo poètic) a Rafael Alberti. Rafael Alberti Merello va ser un escriptor espanyol, especialment reconegut com a poeta , membre de la generació del 97.
Tracta sobre la situació de Catalunya en els últims alès de la dictadura franquista. Està describint un succés del grup terrorista ETA en la que un noi anomenat Andoni Campillo Alkorta (integrant d'un escamot d'ETA), va ser protagonista: en una persecució el 8 de septembre de 1975 van acorralar-lo en uns terrats per la policia.Finalment va resultar que es van equivocar de persona.
El poema fa referència en tot moment a Andoni, vol dir que mentre que no ens arribi la mort que lluitem per la vida, fent referència a ell. I que quan arribi només cal morir amb honor amb el sentit de que morim sense culpes, com Andoni, que ell va morir sent innocent des del punt de vista del poeta.
Apareixen figures retòriques com per exemple una hipérbole: ''plou sang''.
En conclusió,el poeta vol donar a entender que Andoni per ell es un heroi, i que fins que va morir, sempre va lluitar sense agenollar.se ni un sol cop.
El poema comentar "El silenci dels morts", pertany al poemari Vent d'aram (1376) de Joan Vinyoli (1914 - 1984). Poeta de formació autodidacta, va guanyar el Premi Ossa Menor (1951) amb el recull "Les horas retrobades". Amb el poemari "Tot és ara i res" (1970), li va arribar el reconeixement de la crítica i a partir d'aquí va publicar regularment. Amb Passeig d'aniversari (1984), va rebre nombrosos premis, com el de la Generalitat de Catalunya, el ciutat de Barcelona i el Premio Nacionalde Literatura. Hi ha influència de Rilke. El va incitar a escriure, amb una frase: "La poesía no és una cosa de sentiments sinó d'experiències."
ResponEliminaVent d'aram ho va publicar en la segona estapa de la seva vida, que es veu maduresa i plenitud poètica. Els llibres publicats en aquesta etapa giren al voltant de tres eixos temàtics: l'amor, la mort i la poesía. El títul té una musicalitat que és el vent aque bufà a la tardor, i la tardos simbolitza la decadència, acabament, pas previ a l'hivern que simbolitza la mort.
Aquest poema pertanys a la tercera part del poemari, que es quan s'apropa l'hivern i com he dit això simbolitza la mort.
És un poema que parla dels morts d'una manera molt encertada, és una bona forma d'acceptar la perdua dels éssers estimats.
Es un poema on proposa tenir sempre presents els nostres morts.
Vinyoli era existencionalista, es a dir, se sentia un ésser fet per a la mort, també mantenia una convivència amb els morts, els podia sentir vius i podria convocar-los. I en aquest poema ho exposa clarament, del vers catorze al vers vint-i-tres. (Què sabem de cert de llur manera d'ésser? Preservem les coses que van tocar, deixem-les allà on eren, quietament. I potser un dia se't manifestaran. I si no ho fan, espera pacientment, contemplativament, tota la vida. Viu la teva vida mesclada amb ells. Usa dels morts així.)
El poema esta format per vint-i-tres versos i en quant a la mètrica, no es clàssica, te una estructura irregular i tampoc te rima.
Les figures retòriques que apareixen són la comparació (v. 5 fins al 7 "Visquem-ne acompanyats com si només ens departís una paret de fum que priva sols de veure'ns."), personificació (v. 12 fins al 14 "Cada dia posa'ls flors al costat, per si poguessin sentir la flaire de les roses.", dues hipèrboles (v. 18 "I pot ser un dia se't manifestaran." i al v. 22 "Viu la teva vida mesclada amb ells.") i una enumeració (v. "I si no ho fan, espera, pacientment, contemplativament, tota la vida.").
En conclusió, per l'autor la mort no es tema tabú, perquè com diu al final "Usa dels morts així", vol dir que els recordem, que podem parlar d' ells, que tenim que actuar com si estiguessin amb nosaltres.
EL POEMA A COMENTAR ES: NO TINC ARA TEMPS.
ResponEliminaAquest poema pertany a la 3 part del llibre que tracta sobre la Mort que está a la página 80.
Aquest poema no te estructura clássica i está estructurat en 10 versos.
El poema tracta sobre la poca vida que li queda per viure, que ya está arribant el fi de la seva vida per culpa de la malaltia.
Les figures retoriques que e trobat son: al vers número dos i tres ( de cavalcar els encesos cavalls) que es un hipérbole i també es una metáfora amb els cavalls de la apocalipsis i es el poema del final del llibre igual que de la seva vida.
Una altra es al vers 6 i 7 ( Anem a la segura Mort transitoria) que es una metáfora.
Els últims versos diuen : I fem per començar noves formes de vida, aixo vol dir que ya está en l'altre vida casi que en aquesta no Hi te res mes que Fer.
En conclusió aquest poema va al final del llibre perqué fa referencia al final de la seva vida.
POEMA DE LA GLORIA.
ResponEliminaCOMENTARI DEL POEMA: EN LA NIT
El poema a comentar "En la nit" pertany al llibre Vent d'aram publicat l'any 1976 per Joan Vinyoli que va ser poeta, escriptor i traductor. Vinyoli era seguidor de Nietzsche però, sobretot, de Rilke. Aquest va estiuejar a Santa Coloma de Farners el paisatge del qual serà una gran inspiració per a ell. En concret aquest llibre pertany a la segona etapa on els temes a tractar són: l'amor, la mort i la poesia. La mètrica no és clàssica, ja que hi ha algun vers desestructurat i a més no tenen el mateix nombre de síl·labes. Tampoc s'hi troba rima.
El tema del poema és la mort i la por que té ell perquè arribi aquest moment. Ell enveja aquella gent que no sent patiment en el seu últim alè, ja que ell mai sentirà això perquè la seva malaltia l'acompanyarà fins a l'últim moment i li provocarà un patiment constant. En definitiva ell se sent covard davant la mort.
La veu poètica d'aquest poema és la de l'autor del llibre, Joan Vinyoli el qual té la intenció de
mostrar-nos la seva por davant d'aquest esdeveniment que mai vol que arribi.
Figures retòriques:
Asíndeton: "Cada vegada et veig, cos meu, dormint, pensant, llunyà, no sabent res del que passa de dia.(Primera estrofa). És una supressió de les partícules que les relacionen.
Hipèrbaton: "Mal procuro consolar-me del fet de ser covard"(vers 5 i 6). Canvi d'ordre gramatical.
Metàfora: "Voldria pedres de paraules"(Vers 13).
En conclusió l'autor parla de la mort i l'angoixa que li provoca que arribi aquest moment i no poder fer res per evitar-ho.
El poema "Hora fixa" pertany al llibre de poemes "Vent d'Aram" del poeta català del segle XX Joan Vinyoli.
ResponEliminaAquest poema ens descriu la imatge d'un pasisatge on la foscor, el fred i l'hivern ho invaeixen tot progresiva pero inexhorablement. Ens parla de la neu i de la lluna, dos símbols clars del pessimisme característic del poeta. Menciona com poc a poc el sol va abaixant i així va desapereixent la seva llum. Tots aquests elements són clarament comparables amb la idea de l'arriba de la mort. El poeta demana a l'últim vers, igual que en el títol del poema, que l'hora fixa del poema s'aturi, que deixi de passar el temps, intenta retrassar l'arribada d'aquesta inevitable mort.