Poema de segona part:AMOR

Bon dia!!

Us escric des de la classe...

Aquesta entradeta anirà dedicada al poema que heu triat de la segona part; l'amor. 
La setmana vinent parlarem del simbolisme amorós.

Molta sort!


Comentaris

  1. COMENTARI DEL POEMA: L'ÚLTIM NUS

    El poema a comentar es titula L'últim nus, es situa al llibre Vent d'aram de Joan Vinyoli publicat l'any 1976. Vinyoli neix a Barcelona, el 3 de juliol de 1914. Va estudiar a l'escola dels jesuites al carrer de Casp. Estiuejava a Santa Coloma de Farners, el paisatge de la qual evoca en els primers poemes. Vinyoli era seguidor de Nietzsche, de Riba i, sobre tot, de Rilke.
    En quant a l'estructura mètrica, aquest poema té 15 versos d'art menor i major. Aquest poema no té rima. En quant a l'estuctura interna, el poeta ens mostra aquesta intimitat d'ells. Al primer vers quan diu: "jo sé que està molt amagat" aqui es refereix al sentiment que tenen ells dos, en els versos 8, 9 i 10 que diu: "el simple somrís, en els primers flonjos besos que lentament es compliquen" es refereix que comencen donant-se petons lentament i després arriben fins l'acte carnal. El mateix títol té doble sentit, "l'últim nus" fa referència al nus que fan ells dos quan s'abracen. Comencen abraçant-se, després es fan petons lentament, un rere l'altre i, per últim, arriben a l'acte carnal. El tema principal d'aquest poema és la intimitat que tenen ells dos, és un poema eròtic. En quant a l'estructura externa, el llibre té 3 parts: la primera part de poemes relacionats amb la natura, la segona part amb poemes relacionats amb l'amor i la tercera part amb poemes relacionats amb la mort. L'últim nus es troba a la segona part, l'amor.
    En conclusió, aquest poema és un poema eròtic i ens mostra la intimitat que tenen i que comencen amb una abraçada i acaben amb l'acte carnal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. - L'estructura externa després de l'estructura mètrica per a què estigui més ordenat.
      - On posa 15 versos d'art menor i major, posar: el vers 2 i 14 són d'art menor i la resta d'art major.
      - Treure on posa "Comencen a abraçar-se... fins a l'acte carnal". (em repeteixo molt)
      - figures retòriques:
      · Dues hipèrboles: "i bec en els teus llavis" (vers 3) "amb cega força els designis" (vers 6, també és un hipèrbaton).
      · Dues metàfores: "en la feina d'anar trajent-nos d'un cos per ser en el de l'altre" (vers 11 i 12) "de l'últim nus de l'abraçada" ( vers 15)

      Elimina
  2. COMENTARI DEL POEMA: EN BONA COMPANYIA
    El poema a comentar es En bona companyia del llibre ‘’Vent d’Aram’’. Va ser publicat al 1976 per l’autor Joan Vinyoli i Pladevall. Els llibres publicats en aquest anys entre d’altres, giren al voltant de tres eixos temàtics: l’amor, la mort i la poesia. La poesia per a Vinyoli es la via de coneixement, el camí cap a la veritat. A diferència de Nietzsche i Rilke, no distingeix la vida i l’obra, sino que les dos son una i tot el que ha viscut es la seva obra també. Entre molt poemes en podem destacar el seu primer recull de poemes publicat durant la Guerra Civil: Primer desenllaç al 1937, i al 1948 el segon poemari anomenat Vida i somni. El poema te estructura avantguardista, ja que ell ja vivia en època d’avantguardes.
    Vent d’Aram es un tipus de vent que bufa a la tardor i fa referencia, per tant, a la tardor de la vida, la decadència, la fragilitat de l’ésser, els últims sospirs, etc. Te símbol espiritual, moral, sentimental i emocional.
    El poema a comentar està situat dintre de la segona part, format per poemes amorosos i també relacionat amb la relació eròtica i carnal. El jo poètic sempre es el mateix poeta, i el seu interior comporta cavil•lacions, pensaments, inseguretats, pors, records, etc. L’argument del poema tracta sobre el tombant del dia, celebrant l’arribada de la nit, així acomiada el dia, que per ell ha estat ple de desesperança: ‘’s’allunya la tartana del desesper’’. I per fi es troba en bona companyia, celebrant l’amistat, amb el vi com un símbol d’aquesta invitació a la confidència i alegria. Podem observar de nou la presència de la natura, amb les peònies en els jardins, les espigues, etc. Al darrer vers, ‘’Encén el vi’’ juga amb el paral.lelisme amb la foscor i la llum, el vi com una llàntia que esvaeix les foscors de l’anima. Tambe trobem una personificació: ''El dia torça el coll''. En conclusió, el poeta vol expressar el seu amor cap al temps lliure que li queda per poder disfrutar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. -Esmentar que quan hi ha una persona enamorada , la nit es el millor moment per el tema de l'intimitat. Però per algú que se li està acabant la vida, la nit es el pitjor moment, per la solitud.
      -Posar número de vers en les citacions.
      -Les flors simbolitzen energia.
      -La primavera està relacionada amb l'alegria.
      -Esmentar que dins de la conclusió, només està recordant bons moments i que qualsevol temps passat va ser millor.
      -Dintre de les figures retòriques m'ha faltat comentar una comparació: ''El dia torça el coll com una espiga plena'', una metàfora: ''Encén el vi'', una hipérbole: ''la nit es tota per nosaltres'' i una personificació: ''Quan ja la llum abaixa la veu''.
      -Fa referència a sentits com l'olor (flors), i al gust, ja que el vi es una beguda que disfrutes gràcies al gust.
      -Fa una relació directa entre el títol i l'últim vers, al final veiem el resultat del títol i podem saber que està amb la seva estimada.

      Elimina
  3. El poema comentar "Una altra música de la tardor", pertany al poemari Vent d'aram (1376) de Joan Vinyoli (1914 - 1984). Poeta de formació autodidacta, va guanyar el Premi Ossa Menor (1951) amb el recull "Les horas retrobades". Amb el poemari "Tot és ara i res" (1970), li va arribar el reconeixement de la crítica i a partir d'aquí va publicar regularment. Amb Passeig d'aniversari (1984), va rebre nombrosos premis, com el de la Generalitat de Catalunya, el ciutat de Barcelona i el Premio Nacionalde Literatura. Hi ha influència de Rilke. El va incitar a escriure, amb una frase: "La poesía no és una cosa de sentiments sinó d'experiències."
    Vent d'aram ho va publicar en la segona estapa de la seva vida, que es veu maduresa i plenitud poètica. Els llibres publicats en aquesta etapa giren al voltant de tres eixos temàtics: l'amor, la mort i la poesía. El títul té una musicalitat que és el vent aque bufà a la tardor, i la tardos simbolitza la decadència, acabament, pas previ a l'hivern que simbolitza la mort.

    El text descriu la trobada, en un carrer del poble, de dos amants que, afectats d’aquesta set de desig, corren a abraçar-se  en un lloc apartat de la gent.
    Hi ha un componenet salvatge, instintiu, passional, més profund que un flirteig convencional. L’amor carnal esdevé un record i una unió eterna, si més no en la paraula poètica. En el propi poema.

    Aquest poema esta compost pet onze versos d'art major.

    ResponElimina
  4. COMENTARI POEMA ‘PROJECTES DE FELICITAT’
    El poema a comentar es titula “projectes de felicitat i està situat a la pàgina 65, dins del grup dos del llibre de poemes Vent d’Aram. Aquest grup té a veure amb l’amor. L’autor és Joan Vinyoli i Pladevall, un poeta interesat en els estudis de lletres. De la seva vida cal destacar que va anar a l’escola dels jesuïtes i que veranejava a Santa Coloma de Farners, fets importants per a la seva poesia. Va viure dues etapes, Vent d’Aram, escrita al 1976, pertany a la segona, en la qual aconsegueix maduresa i plenitud poética. El tema del poema és els plans de futur entre ells, entre el seu amor. En quant a la métrica del poema, està compost per 21 versos i en té un (el 4) que es triba desordenat. No té rima. El poema presenta l’amor sentimental i l’amor carnal a la vegada ja que als dos primers páragrafs parla d’una relació més de sentiments i al última d’una de passió. En quant a figures retóriques, al vers 5 hi apareix un hipérbaton (en el clar dia) als versos 6 i 7 hi apareix una comparació (se’ns tornaria la veu com un silenci de rosada) L’últim pàragraf, com ja ha estat esmentat, podria fer referéncia a un amor carnal que dona pas a una relació íntima. El vers 15 es pdria interpretar com una hipèrbole si es considerés el foc la passió entre ells. Als últims dos versos tamvé hi apareix una hipérbole que també és comparació (i vam norir,mai no morint, com de cremades d’últin grau) per finalitzar, hi apareixen moltes descripcions com per exepmle (mans tremoses - v.17)
    En conclusió, en aquest poema queda demostrarlt que fins ara, l’escriptor porta bé el tema de l’amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. -En aquest poema l'autor expressa el sentiment d'amor que té cap a ella i cap a tota la natura.
      -Quan parla del silenci de rosada es refereix al silenci de quan surt el sol.
      -El fet de que parli de l'herba i del camps, ens dóna a entendre que l'ambient de la natura on es situen els fets d'aquest poema és al camp.
      -Al vers 12 podem trobar vocabulari de fauna ("gavians" i "ullastres")
      -He comentat que la part final del poema és un amor carnal, això és erroni, expressa passió, sentiment.
      -Al vers 18 (buscalls encesos a la boca) expressa una imatge en què el foc representa la passió que hi ha entre ells.
      -Al vers 19 (i ens n'omplírem el pit) fa referència al fum i és un paral·lelisme pel sentiment que tenen entre ells.
      -El penúltim vers (i vam morir, [...] ) representa un mite, el dels enamorats que moren d'amor.

      Elimina
  5. COMENTARI DEL POEMA: PER MOLT QUE ENS ABRACEM.

    El poema a comentar "Per molt que ens abracem" pertany al llibre Vent d'aram publicat l'any 1976 per Joan Vinyoli que va ser poeta, escriptor i traductor. Vinyoli era seguidor de Nietzsche però, sobretot, de Rilke. Aquest va estiuejar a Santa Coloma de Farners el paisatge del qual serà una gran inspiració per a ell. En concret aquest llibre pertany a la segona etapa on els temes a tractar són: l'amor, la mort i la poesia. La mètrica és clàssica però els versos no tenen el mateix nombre de síl·labes i per tant tampoc tenen rima.
    El tema del poema és l'amor, un amor madur amb molta passió, però aquest no acaba de quallar i això ho sabem perquè en el primer vers diu que per molt que s'abracin es mengin la boca i mesclin els cossos mai arribaran a ser un, i això no vol dir que no s'estimin sinó que no s'acaben d'entendre, potser l'únic que tenen és atracció. En definitiva és una relació que mai avança, que es queda en el principi, en el punt de partida -"Un dia clar de somnis i de foc ens tornen al lloc on vàrem començar".
    La veu poètica d'aquest poema és la de l'autor del llibre, Joan Vinyoli el qual té la intenció de
    mostrar-nos altre tipus d'amor al clàssic, aquest que està idealitzat i es pensa que és perfecte.
    Les figures retòriques són:
    Hipèrbole: "Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca de boca...". (Primer vers). Fa una exageració.
    Hipèrbole: "Un dia clar de somnis i de foc".(Vers núm. 8). Fa una exageració.
    Aquest poema no té moltes figures retòriques, ja que aquest és narratiu.
    En conclusió l'autor vol mostrar-nos un tipus d'amor madur, passional, íntim, un amor que surt fora de l'amor idealitzat que tenim tots al cap o el que veiem a les pel·lícules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria haver esmentat que el títol del poema tenia relació amb l'últim vers del poema, on diu que tenen una relació que no avança i a més hauria d'haver posat el nombre del vers a la citació que faig.

      Elimina
  6. Poema a comentar: EL BANC DE PEDRA.
    Aquest poema tracta de la vida en pareja on explica on fan coses. Aquest poema no te estructura clássica i per tant no te rima, te dotze versos i pertany a la part número dos del llibre en la part de l'amor.
    En el poema explica que han estat en el mateix gorg els dos i que despres els dos van CAP a la casa del silencio.
    En aquest poema e trobat una hipérbole: que si la cara et somriu( vers 2), també una metáfora: que si la cara et somriu és que les aigües baixen netes (versos 2 i 3).
    Aquí parla sobre una flor i ens mostra la natura.
    En conclusió aquest poema tracta sobre el que han detectado en pareja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. On he ficat hipérbole hauria de ficar personificació.
      És un poema de anyorança on recorda tot el que havía viscut.
      L'estació de l'any que apareix en el poema és l'estiu.
      Antítesis: Cap a la casa del silenci (vers 6)
      " Tot converteix en una flor mirada": no l'acaba de tenir, están al principi, a Miguel Camí ( és una metáfora vers 9 i 10).
      En els dos últims versos " Després convé i és necessari separar-se i servir" vol dir que cadascú ha de seguir la seva vida.

      Elimina
  7. El poema a comentar és "La darrera paraula" pertanyent a la segona etapa de l'obra "Vent d'Aram" del poeta català del segle XX Joan Vinyoli.
    Es tracta d'un poema senzill a grans trets en el que podem interpretar que parla d'una història d'amor entre una parella jove que estan vivint les seves primeres experiències amoroses i els sentiments prematurs per una altre persona. Descriu la seva situació en la que només tenen unes estones per veure's i quan arriba el vespre és lhora d'acomiadar-se, el moment més dur, el moment de la separació... i és quan s'en van a dormir quan s'enrecorden l'un de l'altre, quan es troben a faltar, quan voldrien estra l'un al costat de l'altre.
    És interesant que el títol del poema coincideixi amb l'última frase d'aquest que és: "Encara no s'ha dit la darrera paraula." Amb això l'autor vol expressar aquest amor en que encara que es separin als vespres encara no shan dit la darrera parauala ja que a l'endemà es tornaran a veure.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog